1)Defineix, exhaustivament, què entenem per "període de postguerra".
La postguerra és el període posterior a la guerra i es caracteritza per la crisi demogràfica, econòmica i social. A Espanya arriba a les dècades posteriors a la guerra civil espanyola (1936-1939). L'inici de la postguerra està lògicament marcada per l'acabament de la guerra.
"Vikipèdia"
2)Fes l'exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
-Candor: Absència de malícia, sinceritat i innocència.
-Fèrula: Estar sota la fèrula de (algú), loc verb fig .Estar sota la seva direcció severa.
-Crosses: Bastó amb un travesser al capdamunt sobre el qual hom es recolza posant-lo sota l'aixella.
-estroncar:Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid. La secada ha estroncat les fonts de la comarca.
-esboradissa: Que s'esborra fàcilment. Una escriptura esborradissa.
3)Fes l'exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
4)Què és un monòleg interior? Posa'n un exemple i justifica-ho.
Un monòleg interior és una tècnica literària que intenta representar el punt de vista d'un personatge a partir d'un equivalent escrit del flux de pensament d'aquesta persona, el narrador és el protgoniste.
La plaça del diamant n'és un exemple,ja que l'autor parla i narra els fets en primera persona,seguint les accions i els penssaments de la protegonista i llegint allò que ella descriu.
dilluns, 26 d’abril del 2010
dilluns, 12 d’abril del 2010
1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.:
Els moviments avantguardistes aporten noves tècniques literàries:
-Els futuristes proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat.
-Els cubistes popularitzen els cal•ligrames.
-Els dadaistes creen textos incoherents,dominats per l’atzar i l’espontaneïtat.
-Els surrealistes busquen l’expressió del subconscient a través de l’escriptura automàtica.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat). Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
La vetlla es el que vius i pots controlar i intentar canviar concientment, un somni no el pots controlar ni canviar encara que ho sembli quan hi estàs.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
-Josep Vicenç Foix és somiadora, imaginativa i sentimental.
-Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre.
-Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.
-Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental i familiar.
-Josep Maria de Sagarra és dràmatica, dura i trista.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Sical, consulta el diccionari:
a) petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat.
b) fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat.
c) escorça: Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses.
d) lleu: De poc pes, lleuger
e) colgar: Ajeure's entre les robes del llit.
f) fugissera: que passa ràpidament ,fugaç.
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
Els moviments avantguardistes aporten noves tècniques literàries:
-Els futuristes proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat.
-Els cubistes popularitzen els cal•ligrames.
-Els dadaistes creen textos incoherents,dominats per l’atzar i l’espontaneïtat.
-Els surrealistes busquen l’expressió del subconscient a través de l’escriptura automàtica.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat). Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, el de la vetlla o el del somni?
La vetlla es el que vius i pots controlar i intentar canviar concientment, un somni no el pots controlar ni canviar encara que ho sembli quan hi estàs.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
-Josep Vicenç Foix és somiadora, imaginativa i sentimental.
-Carles Riba és sentimental, amorosa i alegre.
-Tomàs Garcés és liberal, sentimental i imaginativa.
-Sebastià Juan Arbó és clàssica, sentimental i familiar.
-Josep Maria de Sagarra és dràmatica, dura i trista.
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
Indica el significat d’aquestes paraules del text 5. Sical, consulta el diccionari:
a) petjada: Senyal que deixa el peu de l'home o d'un animal a la terra per on ha passat.
b) fonedissa: Que es fon o desapareix amb facilitat.
c) escorça: Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses.
d) lleu: De poc pes, lleuger
e) colgar: Ajeure's entre les robes del llit.
f) fugissera: que passa ràpidament ,fugaç.
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat).
Activitats de síntesi 2n trimestre:
Substitueix les expressions en cursiva per altres d’equivalents, però més clares i concises:
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un instant de temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat diferents maneres.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobre i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita molt sovint.
2. Corregeix els errors de les frases següents:
a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estimbar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
La bicicleta, és un bon mitjà de transport per anar a l'escola, dels quals, podem citar diversos avantatges i desavantatges.
Jo crec que hi ha molts avantatges d'anar amb bicicleta a l'escola, un dels primers avantatges, és la velocitat, en canvi, si hi vas a peu, vas més lent. Un altre avantatge, és que has de sortir més aviat de casa. També és un avantatge l'esport, si hi vas amb bicicleta fas més esport que si hi vas a peu.
Els desavantatges, un d'ells és el temps, perquè si plou, per exemple, no hi pots anar-hi, un altre pot ser que es trenqui la cadena o es punxi la roda, un cop aparcada, pot ser que te la robin.
Encara que hi hagin molts avantatges i molts desavantatges, jo no l'agafaria pas per arribar a l'escola. També crec que si agafes la bicicleta, fas més esport i pots tenir més bona condició física.
El que més m'agrada de la bicicleta, és que pots portar una ampolla d'aigua, i que el seient de la bicicleta és bastant còmode.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any que estic (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent (sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no et caiguis (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava (ser / estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem portat bé. (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet riure (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veu (veure / veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) N'hem tret força.
b) La meva germana Eulàlia me'ls explicava.
c) Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc n' ha trobat una al seu plat.
e) La mare li ha comprat a en Pere.
f) Demana-li-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret de que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d'haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t en acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava per el mal tràngol que estava passant el seu amic.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en un instant de temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat diferents maneres.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobre i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita molt sovint.
2. Corregeix els errors de les frases següents:
a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estimbar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
La bicicleta, és un bon mitjà de transport per anar a l'escola, dels quals, podem citar diversos avantatges i desavantatges.
Jo crec que hi ha molts avantatges d'anar amb bicicleta a l'escola, un dels primers avantatges, és la velocitat, en canvi, si hi vas a peu, vas més lent. Un altre avantatge, és que has de sortir més aviat de casa. També és un avantatge l'esport, si hi vas amb bicicleta fas més esport que si hi vas a peu.
Els desavantatges, un d'ells és el temps, perquè si plou, per exemple, no hi pots anar-hi, un altre pot ser que es trenqui la cadena o es punxi la roda, un cop aparcada, pot ser que te la robin.
Encara que hi hagin molts avantatges i molts desavantatges, jo no l'agafaria pas per arribar a l'escola. També crec que si agafes la bicicleta, fas més esport i pots tenir més bona condició física.
El que més m'agrada de la bicicleta, és que pots portar una ampolla d'aigua, i que el seient de la bicicleta és bastant còmode.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any que estic (estar / estar-se) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent (sentir / sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no et caiguis (caure / caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava (ser / estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver / haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem portat bé. (portar-se bé / avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan (ser / estar) al sabater.
h) Està mal fet riure (riure / riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veu (veure / veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a) N'hem tret força.
b) La meva germana Eulàlia me'ls explicava.
c) Diuen que la Marta surt amb ell.
d) En Marc n' ha trobat una al seu plat.
e) La mare li ha comprat a en Pere.
f) Demana-li-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret de que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d'haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t en acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava per el mal tràngol que estava passant el seu amic.
dilluns, 15 de març del 2010
Romanticisme i Realisme.U.5
1)
-ROMANTICISME:
Li don molta importància als sentiments. El Romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalesa.
-COSTUMISME:
Té la intenció de conservar els aspectes tradicionals de la vida del poble.
-REALISME:
Pretén imitar la realitat amb l'art, és a dir, intenta imitar com és la vida real a les seves obres artítiques.
-NATURALISME:
És un etudi de la realitat.
2)
Jacint Verdaguer, entén la poesia com l'expressió de la realitat i dels sentiments.
3)
Àngel Guimerà va conrear el tetatre. Mar i Cel (1888).
4)
Perquè descriu la societat catalana del moment.
5)
Narcís Oller i Jacint Verdaguer.
BIBLIOGRAFIA: Llibre de llengua catalana.
-ROMANTICISME:
Li don molta importància als sentiments. El Romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalesa.
-COSTUMISME:
Té la intenció de conservar els aspectes tradicionals de la vida del poble.
-REALISME:
Pretén imitar la realitat amb l'art, és a dir, intenta imitar com és la vida real a les seves obres artítiques.
-NATURALISME:
És un etudi de la realitat.
2)
Jacint Verdaguer, entén la poesia com l'expressió de la realitat i dels sentiments.
3)
Àngel Guimerà va conrear el tetatre. Mar i Cel (1888).
4)
Perquè descriu la societat catalana del moment.
5)
Narcís Oller i Jacint Verdaguer.
BIBLIOGRAFIA: Llibre de llengua catalana.
dimecres, 3 de març del 2010
MODERNISME I NOUCENTISME
1)Qui va ser Pompeu Fabra?
Va ser un important lingüista i gramàtic.
Sota el segell de L'Avenç va publicar les seves primeres contribucions a la Llengua Catalana, com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).
Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogràfiques (1a. Ed.: 1913), marcaran les regles del català modern. Però Fabra es convertirà també en un referent per als escriptors catalans, sobretot amb els articles aplegats a El català literari (1932).
2)Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors:
POESIA:
- Joan Maragall: “Oda a Espanya”
-Miquel Costa i Llobera: “De l'agre de la terra”
-Joan Alcover: “La Balanguera”
NARRATIVA:
-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
- Víctor Català: “Solitud”
- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”
POESIA:
-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”
-Adrià Gual: “Misteri de dolor”
-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”
-Ignasi Iglésias: “La fuerza del orgullo”
3)Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.
El modernisme és un moviment artístic, en canvi, el noucentisme és un moviment cultural. El modernisme proposa la renovació de totes les arts i el noucentisme vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. El modernisme es manifesta en la literatura mitjançant la poesia, la narrativa i el teatre, en canvi el noucentisme només es manifesta mitjançant la poesia i la narrativa.
*BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana de 4t i www.escriptors.com/
Va ser un important lingüista i gramàtic.
Sota el segell de L'Avenç va publicar les seves primeres contribucions a la Llengua Catalana, com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).
Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogràfiques (1a. Ed.: 1913), marcaran les regles del català modern. Però Fabra es convertirà també en un referent per als escriptors catalans, sobretot amb els articles aplegats a El català literari (1932).
2)Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors:
POESIA:
- Joan Maragall: “Oda a Espanya”
-Miquel Costa i Llobera: “De l'agre de la terra”
-Joan Alcover: “La Balanguera”
NARRATIVA:
-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
- Víctor Català: “Solitud”
- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”
POESIA:
-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”
-Adrià Gual: “Misteri de dolor”
-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”
-Ignasi Iglésias: “La fuerza del orgullo”
3)Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.
El modernisme és un moviment artístic, en canvi, el noucentisme és un moviment cultural. El modernisme proposa la renovació de totes les arts i el noucentisme vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. El modernisme es manifesta en la literatura mitjançant la poesia, la narrativa i el teatre, en canvi el noucentisme només es manifesta mitjançant la poesia i la narrativa.
*BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana de 4t i www.escriptors.com/
dilluns, 8 de febrer del 2010
Renaixement. La literatura popular influencia l'obra de Pere Serafí?
La literatura popular, va influir a Pere Serafí en els temes i també en el ritme i la musicalitat, encara que no es va deslligar del tot de la tradició trobadoresca.
Bibliografia: extret del llibre de català de 4t.
Barroc. a) On és Vallfogona? Situa-ho en un mapa. b) De què és el màxim reprensentant català, el Rector de Vallfogona?
El Sector de Vallfogona, és el màxim representant del Barroc català
Neoclassicisme. Explica els valors que transmet l'obra Lucrècia del menorquí Joan Ramis Ramis.
La literatura popular, va influir a Pere Serafí en els temes i també en el ritme i la musicalitat, encara que no es va deslligar del tot de la tradició trobadoresca.
Bibliografia: extret del llibre de català de 4t.
Barroc. a) On és Vallfogona? Situa-ho en un mapa. b) De què és el màxim reprensentant català, el Rector de Vallfogona?
El Sector de Vallfogona, és el màxim representant del Barroc català
Neoclassicisme. Explica els valors que transmet l'obra Lucrècia del menorquí Joan Ramis Ramis.
Jordi de sant Jordi i Ausiàs March
JORDI DE SANT JORDI I AUSIÀS MARCH
a)Es conserven 18 poemes, dels quals destaquen: Estramps, Presoner i Lo setge d’amor.
b) Allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català. Crea una poesia personal que assimila plenament les innovacions de la lírica europea del moment.
c) Veles e ventsVeles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per lamar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevantels han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar elssigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi unmoment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatallssecrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltarana terra com a gran remei.Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets decera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor nohauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermesvoluntats i que sempre us tindré present.Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort ésanul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per talseparació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, nom’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquestmón, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hiha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabriaen quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiaren l’esdevenidor.Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren lavida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com lamort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’unacosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobaràfent humil resposta.Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperançam’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vidasigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vinguiaviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obraràfora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus ditsamb fets els provaré.Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa lapart pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a jocde daus us compararé.
a)Es conserven 18 poemes, dels quals destaquen: Estramps, Presoner i Lo setge d’amor.
b) Allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català. Crea una poesia personal que assimila plenament les innovacions de la lírica europea del moment.
c) Veles e ventsVeles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per lamar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevantels han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar elssigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi unmoment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatallssecrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltarana terra com a gran remei.Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets decera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor nohauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermesvoluntats i que sempre us tindré present.Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort ésanul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per talseparació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, nom’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquestmón, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hiha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabriaen quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiaren l’esdevenidor.Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren lavida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com lamort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’unacosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobaràfent humil resposta.Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperançam’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vidasigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vinguiaviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obraràfora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus ditsamb fets els provaré.Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa lapart pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a jocde daus us compararé.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)