Renaixement. La literatura popular influencia l'obra de Pere Serafí?
La literatura popular, va influir a Pere Serafí en els temes i també en el ritme i la musicalitat, encara que no es va deslligar del tot de la tradició trobadoresca.
Bibliografia: extret del llibre de català de 4t.
Barroc. a) On és Vallfogona? Situa-ho en un mapa. b) De què és el màxim reprensentant català, el Rector de Vallfogona?
El Sector de Vallfogona, és el màxim representant del Barroc català
Neoclassicisme. Explica els valors que transmet l'obra Lucrècia del menorquí Joan Ramis Ramis.
dilluns, 8 de febrer del 2010
Jordi de sant Jordi i Ausiàs March
JORDI DE SANT JORDI I AUSIÀS MARCH
a)Es conserven 18 poemes, dels quals destaquen: Estramps, Presoner i Lo setge d’amor.
b) Allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català. Crea una poesia personal que assimila plenament les innovacions de la lírica europea del moment.
c) Veles e ventsVeles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per lamar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevantels han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar elssigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi unmoment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatallssecrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltarana terra com a gran remei.Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets decera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor nohauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermesvoluntats i que sempre us tindré present.Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort ésanul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per talseparació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, nom’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquestmón, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hiha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabriaen quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiaren l’esdevenidor.Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren lavida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com lamort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’unacosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobaràfent humil resposta.Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperançam’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vidasigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vinguiaviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obraràfora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus ditsamb fets els provaré.Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa lapart pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a jocde daus us compararé.
a)Es conserven 18 poemes, dels quals destaquen: Estramps, Presoner i Lo setge d’amor.
b) Allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català. Crea una poesia personal que assimila plenament les innovacions de la lírica europea del moment.
c) Veles e ventsVeles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per lamar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevantels han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar elssigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi unmoment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatallssecrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltarana terra com a gran remei.Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets decera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor nohauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermesvoluntats i que sempre us tindré present.Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort ésanul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per talseparació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, nom’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquestmón, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hiha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabriaen quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiaren l’esdevenidor.Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren lavida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com lamort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’unacosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobaràfent humil resposta.Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperançam’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vidasigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vinguiaviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obraràfora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus ditsamb fets els provaré.Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa lapart pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a jocde daus us compararé.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)